Mostrando entradas con la etiqueta Magnum. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Magnum. Mostrar todas las entradas

martes, 17 de abril de 2007

No ens quedem en les xifres, la sang i el fetge



"Tot just arribar a Richmond, la capital de Virgínia, es va trobar que feia molta calor, donat que era estiu. Va entrar en un 'badulaque' i va demanar un Màgnum. L'ingenu es pensava que la Frigo era hiperconegudíssima als Estats Units i que li feia la competència ferotge als Mc Flurrys (quin nom més diarreic) del Mc Donald's. El nostre galifardeu quasi mor d'un infart quan va comprovar que el que li portaven era un revòlver. A més, si omplia el formulari per inscriure's a l'Associació Nacional del Rifle tindria unes bales de regal i una estampeta del Charlton Heston. La calor li va passar de sobte. Es va fer amb la seva arma i va poder anar pel carrer tot desitjant que algú l'encabronés per poder fer-la servir. Quina seguretat!!"
Un cop més ha tornat a haver-hi una matança d'estudiants als Estats Units. És una història que es va repetint de tant en tant, com un bucle macabre, i que sovint apareix als mitjans com un espectacle morbós llunyà. El que més els importa és la xifra de morts, la sang a les imatges i allò de "que bojos que estan aquests americans!" com a missatge implícit.
Trobo que caldria més debat entorn quines són les causes de fons d'aquest fenòmen de violència esporàdica però colpidora. Com a molt, sempre ens quedem en allò de "és clar, com allà la possessió d'armes és lícita...". Però darrera d'això hi ha més. Hi ha un model de societat on s'associa la violència a l'autodefensa d'una forma terrible (i això lliga amb el seu discurs històric de "guerra justa o de defensa"). Un país on es dóna per fet que un dia o un altre t'atacaran i has d'estar preparat (és a dir, armat fins a les dents) per poder sortir del pas, com a les pelis del John Wayne.
Tenint en compte que la influència nord-americana és cada cop més present a Europa i a la resta del món, crec que hem de tenir més en consideració aquests temes. La invasió cultural ianqui sempre s'ha produit d'una forma bastant subtil, i bé pot passar que d'aquí a uns anys consumim "colts" i "winchesters" amb la mateixa lleugeresa amb la que ara ens fotem una Coca - Cola o ens fumem un Marlboro.