No ens quedem en les xifres, la sang i el fetge
"Tot just arribar a Richmond, la capital de Virgínia, es va trobar que feia molta calor, donat que era estiu. Va entrar en un 'badulaque' i va demanar un Màgnum. L'ingenu es pensava que la Frigo era hiperconegudíssima als Estats Units i que li feia la competència ferotge als Mc Flurrys (quin nom més diarreic) del Mc Donald's. El nostre galifardeu quasi mor d'un infart quan va comprovar que el que li portaven era un revòlver. A més, si omplia el formulari per inscriure's a l'Associació Nacional del Rifle tindria unes bales de regal i una estampeta del Charlton Heston. La calor li va passar de sobte. Es va fer amb la seva arma i va poder anar pel carrer tot desitjant que algú l'encabronés per poder fer-la servir. Quina seguretat!!"
Un cop més ha tornat a haver-hi una matança d'estudiants als Estats Units. És una història que es va repetint de tant en tant, com un bucle macabre, i que sovint apareix als mitjans com un espectacle morbós llunyà. El que més els importa és la xifra de morts, la sang a les imatges i allò de "que bojos que estan aquests americans!" com a missatge implícit.
Trobo que caldria més debat entorn quines són les causes de fons d'aquest fenòmen de violència esporàdica però colpidora. Com a molt, sempre ens quedem en allò de "és clar, com allà la possessió d'armes és lícita...". Però darrera d'això hi ha més. Hi ha un model de societat on s'associa la violència a l'autodefensa d'una forma terrible (i això lliga amb el seu discurs històric de "guerra justa o de defensa"). Un país on es dóna per fet que un dia o un altre t'atacaran i has d'estar preparat (és a dir, armat fins a les dents) per poder sortir del pas, com a les pelis del John Wayne.Tenint en compte que la influència nord-americana és cada cop més present a Europa i a la resta del món, crec que hem de tenir més en consideració aquests temes. La invasió cultural ianqui sempre s'ha produit d'una forma bastant subtil, i bé pot passar que d'aquí a uns anys consumim "colts" i "winchesters" amb la mateixa lleugeresa amb la que ara ens fotem una Coca - Cola o ens fumem un Marlboro.
6 comentarios:
"Hi ha un model de societat on s'associa la violència a l'autodefensa d'una forma terrible (i això lliga amb el seu discurs històric de "guerra justa o de defensa")"
Gran reflexió, company Sergi. Masses westerns, caperucita, que diria aquell.
Dos per certs:
1) la teva cita del principi és d'allò més tangramil :)
2) què se n'ha fet de la carxofa mecànica?? :(
Tenir una eina amb la qual pots decidir si el que tens al costat pot viure o no et trastorna a l'instant.
De tota manera, la creació dels EUA està relacionada ja amb la violència, en el "campi qui pugui", i això és el que ha quedat. Trobo molt difícil que aquí adoptem la moda de portar armes com qui porta una gorra dels Yankees, entre altres coses peruquè no hem nascut amb aquesta condició.
company heins,.....
cal que et recordi que fa trenta anys neixíem amb una arada i ara amb un portàtil? Per la mteixa regla de 8, avui amb un portàtil demà amb una kalashnikov,....
salut
Amic Jusephus, ja he tornat a incloure les carxofes mecàniques per fer-te feliç XD.
Her Heinstaaglen: estic força d'acord en què és difícil que aquí acabem caient en uns nivells de possessió d'armes poc restringits. Com tu bé dius, això és un fet molt arrelat a la història dels EUA des del seu naixement. Només considero que hem d'estar alerta per si les mosques i no quedar-nos amb l'espectaculariat de fets com els de Virgínia. Intentar comprendre perquè s'arriben a donar aquestes situacions i estar previnguts.
tampoc caldrà que ens matem amb pistoletes. D'aquí poc ens fotrem la bomba atòmica i s'ha acabat
Enlloc hi ha de coreans més bojos que als Estates.
A veure quin serà el proper record de xifres de morts...
In God they truth!
Publicar un comentario